dimecres, 11 de març de 2015

Recorregut de mi a tu (una història d'amor)

Encara ressonen els passos de la mort al passadís i s'acosten i m'acosto temerós i insegur de trencar ja per sempre l'espai i el temps per fer de l'eternitat i del no-res el cim que vull conquerir com a mort. No hi haurà dolor ni esperança ni punts ni comes ni lleis estrictes que masfixien en nom de la hipocresia i de lorgull prepotent de la rata vestida dhumanitat que recorre els passadissos de la vida com ara la mort recorre el meu sense compassió perquè masfixio i masfixio veient les barbaritats que com a humanitat som capaços de fer de proclamar que com a homes i dones ens sentim manipuladors de les vides dels altres perquè per molt que vulguem no som capaços de amb paraules consoladores trencar l'espai i el temps per fer que ningú no entri en el nores perquè tot està dictat des del dia que vam néixer per molt que ho vulguem evitar per molt que vulguem sentirnos per sobre de tot perquè no som per sobre de res ni per sobre de cap merda
la misèria humana és precisament aquesta ens acostarem a la mort cagantnos pixantnos i asfixiantnos perquè ja no queda aire perquè lhas sostret amb la força que et quedava perquè fa temps que no saps respirar perquè than dit i has vist el que creies impossible de veure i viure en la humanitat colla de rates que satansen a la mort i que desitjarien si no haguessin de trobarse per sempre més amb leternitat fosca del nores reencarnarse en rates

1 comentari:

  1. Acabo d'es riure sense recances...

    Però no m'agradaria que fos d'aquesta manera... Més aviat imagino pau i alliberament.

    Mentrestant, construeixo al meu petit entorn, muntatges agradables, relacions agradables... No puc arribar gaire lluny, però allargo el braç i estimo el quectinc a prop.

    ResponElimina