divendres, 28 d’agost de 2015

De la pàtria

Ahir vaig assistir a una ofrena floral al Fossar de les Moreres. Era un acte d'agermanament de les Illes amb Barcelona amb motiu dels 300 anys de la Guerra de Successió. El Memorial 1714 és una Associació que permet recordar-nos, això, la història; la nostra història. No deixo de visitar el local del Memorial cada 11 de setembre; m'emociona, em fa pensar en la resistència de tantíssimes persones, de les dues velletes que baixen les cadires per assistir a l'acte, perquè no es perden ni un, i de la seva feina cada 11S venent poemes plastificats o trossos de senyera i demanant la voluntat. Cada any hi són, cada any canten Els Segadors de tots els partits i associacions que hi desfilen pel Fossar.
Ahir vaig cantar, abans del setembre, Els Segadors i la tornada de La Balanguera. Em vaig emocionar i vaig sentir que realment assistia a un acte patriòtic important (després us explicaré per què). Ens van  deixar llegir les paraules de Ferran Soldevila:

Mallorca i Eivissa apareixeran, mentre duri la lluita, estretament unides a Catalunya, fornint, constantment i generosament, queviures i municions als barcelonins assetjats, fins al punt que d'elles va rebre Barcelona el principal i gairebé únic sosteniment.

I continuen en el full que ens repartiren adreçant-se als compatriotes illencs:

Si, com ens recorda l'escriptor Bartomeu Mestre, el 1932 hi va haver la vinguda de més de 900 mallorquins a Barcelona per celebrar l'aprovació de l'Estatut de Catalunya, la visita que ara ens feu els mallorquins és premonitòria: veniu en un moment àlgid, a un mes just d'anar a votar la nostra llibertat, que ha d'obrir les portes a la llibertat de tota la nació catalana.

L'Associació Memorial 1714 és una mestra, m'han d'ensenyar moltes coses. Ahir de veus públiques només hi havia l'Alfred Bosch.
Avui s'ha realitzat un dels actes importants, la festa dels candidats a Junts pel Sí, els que ens han de dur a la independència. I ho dic en veu baixa: segur que hi havia més d'un dels que ens haurien de representar que no saben ni qui és Andrés Estellés i desconeixen el poema recitat per Montserrat Carulla d'"Assumiràs la veu". Potser crits i folklore... Sort d'en Junqueras que ha fet una mini lliçó d'història. Segons TV3 els més aplaudits han estat els polítics però no és cert. S'ha aplaudit molt la Carme Forcadell, en Llach,després els polítics... Però no sé si el que més aplaudit ha estat ha estat Eduardo Reyes, el representant de Súmate que una mica més i no el deixen parlar cridant "Sú-ma-te" amb un afecte que l'emocionava. En Josep M. Forné, de Lleida, ha recordat que avui l'estat espanyol ha tornat a atacar entrant en ajuntaments i en la casa de CDC, tampoc no poden dir que ningú no ha al·ludit, com ha fet TV3. Potser no hi hauran al·ludit els de Barcelona, però Catalunya és més gran.
Tan gran com canta la cançó: "Catalunya, comtat gran"... l'antiga lletra d'Els Segadors que no hem cantat. No era un acte important per a Catalunya? Potser no valorem prou el que ens toca. Potser només "som" de boca.



2 comentaris:

  1. Si no anem de debò aquest cop, no sé quan hi anirem. Potser les cançons i els símbols no són tan importants, el que importa és la voluntat, i ara hi és, es nota. Anem endavant, ja només depèn de nosaltres. Si no coneixem els poetes, què hi fa. Jo l'he conegut perquè aquí els blogaires no pareu de parlar-ne, però francament, no se'm treu la son de no conèixer la seva obra, ni em sento menys català ni independentista per no saber recitar un poema. I t'ho dic així de clar. No fem categories de catalans, i encara menys entre la nostra pròpia gent. Deu conèixer Reyes a Estellés? Potser sí, però potser no. I igualment va ser el més aclamat, dius. Jo no hi era, encara em pots fer baixar una mica més de categoria, però és que els divendres tinc altres coses a fer, què hi farem. Però no m'estranya que la gent aclami Reyes, és carisma en estat pur, he estat en la seva presència, i és la bomba el tio. Seguim, i no barregem coses, que hi ha molta feina.

    ResponElimina
  2. És clar que sí, Xexu, endavant! Ara, potser sense malentendre: la meva crítica és a la poca voluntat que hi ha hagut de saber, no sempre els de baix, sempre he dit que la culpa més gran és dels catalans de dalt que s'ho han cruspit tot: la cultura (poetes) i història (per què no hi havia cap d'ells en representació de la Generalitat o del Parlament a l'acte del memorial?). Hi ha hagut molts que han basat el seu catalanisme en el possibilisme i en el folklore i potser està passant d'una altra manera. I en Reyes era allà perquè el seu esforç ha estat immens per entendre moltes coses i coses d'estranys que ha arribat a fer seves. Tot arribarà si els altres hi posen voluntat.

    Les cançons i els símbols són molt importants. "Deixeu-me fer les cançons d'un poble i no hauré de preocupar-me per qui faci les seves lleis" deia Plató. No cal arribar a extrems com els nord-americans però hem de començar a respectar el que és nostre. Ara això sí: no em sento més per haver-hi anat... Només passava per allà. Ara això sí: sempre endavant!

    ResponElimina